La nefròloga de l’Hospital Santa Creu presenta un estudi que relaciona una recuperació superior a dues hores amb una pitjor qualitat del son
La nefròloga Teresa Compte, metgessa de la Unitat d’Atenció Nefrològica de l’Hospital Santa Creu, ha presentat la ponència Impacte del temps de recuperació postdiàlisi sobre la qualitat del son en pacients d’hemodiàlisi en la XI Reunió Interterritorial “Centre Trasplantament Renal Bellvitge & Associates”. La intervenció va tenir lloc ahir dijous, 19 de novembre, a Tortosa, dins del bloc “La visió des del territori”.
La ponència ha exposat els resultats d’un estudi transversal amb 88 pacients del programa d’hemodiàlisi de les Terres de l’Ebre. La mostra tenia una edat mitjana de 71 anys i estava formada per 64 homes i 24 dones. Per elaborar el treball, l’equip va recollir dades demogràfiques, clíniques, analítiques i relatives al tractament dialític. A més, va preguntar als pacients quant temps necessitaven per recuperar-se després de cada sessió.
La qualitat del descans es va valorar amb l’Índex de Qualitat del Son de Pittsburgh, un qüestionari que analitza set components, com ara la durada i la latència del son, els despertars nocturns, l’ús de medicació i la somnolència diürna. Una puntuació superior a cinc indica una mala qualitat del son.
En concret, l’estudi mostra que 37 dels 88 pacients, un 42% de la mostra, necessitaven més de dues hores per recuperar-se després de l’hemodiàlisi. Els altres 51 pacients, un 58%, presentaven una recuperació igual o inferior a dues hores.
Els resultats també indiquen que els pacients amb una recuperació superior a dues hores tenien 2,66 vegades més probabilitats de presentar una mala qualitat del son. Així mateix, aquest grup va obtenir una puntuació global més alta en l’índex de Pittsburgh: una mediana de vuit punts, davant dels sis punts del grup amb una recuperació més ràpida.
A més, per cada 60 minuts addicionals de recuperació, la puntuació de l’índex de qualitat del son empitjorava una mitjana de 0,14 punts. Les diferències van afectar especialment les pertorbacions del son, com els despertars nocturns, i la disfunció diürna associada a la somnolència.
“El temps de recuperació postdiàlisi ens aporta una informació que va més enllà dels paràmetres analítics clàssics. Preguntar al pacient quant tarda a recuperar-se pot ajudar-nos a valorar el seu benestar global i la qualitat del son”, assenyala Compte.
D’aquesta manera, l’estudi conclou que la fatiga posterior a l’hemodiàlisi no constitueix un símptoma aïllat, sinó que manté una relació amb el descans nocturn i amb l’estat general del pacient. En aquest sentit, el temps de recuperació postdiàlisi podria convertir-se en un indicador clínic útil per valorar el benestar de les persones que reben hemodiàlisi.


