Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Grans, el projecte europeu STOP-IATRO, liderat a Catalunya per la Fundació Salut i Envelliment de la UAB, crida a conscienciar a professionals sanitaris i pacients sobre els riscos de la iatrogènia, especialment aquella que genera pèrdua d’autonomia, i subratlla que la seva prevenció és clau per garantir la salut i l’envelliment saludable.
La iatrogènia fa referència a complicacions o efectes adversos no intencionats derivats de l’assistència sanitària, inclòs l’ús de medicaments, que poden ocasionar pèrdua d’autonomia i dependència. Entre d’altres, això inclou caigudes, pèrdua de mobilitat, reaccions adverses a fàrmacs o infeccions associades amb tècniques sanitàries (p. ex.: sondes).
El concepte de dependència iatrogènica és la disminució progressiva de les capacitats funcionals associades, secundària a la iatrogènia (hospitalització o induïda per medicaments, com analgèsics o sedants). En els adults majors, aquesta pèrdua d’autonomia pot passar desapercebuda i constitueix una de les conseqüències més freqüents de les estades hospitalàries.
Un estudi publicat a Medicina Clínica (Rojano X, et al., 2016) mostra que entre el 30% i el 60% d’aquest grup experimenta deterioració funcional durant o després d’una hospitalització, la qual cosa reforça la urgència de prevenir aquests riscos.
La Dra. María Montoya, metgessa especialista en geriatria i investigadora del projecte, explica: “Els adults majors tenen un major risc de patir iatrogènia, i el més preocupant és que, en molts casos, els seus efectes no són reversibles, la qual cosa impacta de manera permanent en la seva funcionalitat”, reforçant la necessitat de prevenir aquests riscos.
El projecte STOP-IATRO, finançat per la Unió Europea a través del programa Interreg Sudoe, reuneix sis entitats d’Espanya, França i Portugal. La coordinació general va a càrrec del Centre Hospitalier Universitaire de Toulouse (CHUT) i el Gérontopôle de Toulouse. A Espanya hi participen la Fundació Salut i Envelliment UAB, de la Universitat Autònoma de Barcelona (FSiE UAB) i l’Institut de Recerca Biomèdica de Màlaga (IBIMA).
Del diagnòstic a l’acció: així avança el projecte
El projecte es desenvolupa en tres fases i en cadascuna d’elles es promou la interdisciplinarietat i la participació dels adults majors.
La fase inicial va començar el 2024, any en què es van realitzar enquestes, entrevistes i anàlisis transnacionals per avaluar el nivell de coneixement dels professionals sanitaris i elaborar un mapa de la trajectòria del pacient major. En aquesta primera fase hi van participar els territoris de Badalona, Ripollès, Reus i Tortosa. En aquesta darrera població, el centre que participa en aquest projecte és l’Hospital Santa Creu de Jesús.
Durant el 2025 s’estan duent a terme tallers i grups de treball en els quatre territoris de Catalunya prèviament esmentats. L’objectiu és identificar els factors que afavoreixen la iatrogènia i la dependència iatrogènica, inclosa la induïda per medicaments, i de proposar solucions concretes per reduir-ne el seu impacte.
La fase final, prevista per a l’any 2026, contempla la implementació d’accions pilot en hospitals, centres d’atenció primària, i en el propi col·lectiu de l’adult major. Seran dissenyades de manera col·laborativa i interdisciplinària, i amb pacients, per a garantir així una atenció innovadora, més segura i centrada en la persona.
Per la seva banda, Francesc Riba, metge geriatra i director assistencial de l’Hospital Santa Creu, ha posat de manifest la importància de l’adhesió en aquest programa. “Atenem pacients molt fràgils i, per tant, especialment susceptibles a la iatrogènia. La participació en aquest estudi ens permet millorar i estandarditzar la pràctica: impulsarem més formacions, circuits de seguretat i revisió farmacològica”, ha destacat Riba.
Amb aquestes accions, STOP-IATRO pretén sensibilitzar i capacitar els professionals de la salut, reduir riscos i elevar la qualitat de l’atenció en el sud-oest europeu. L’objectiu és construir sistemes sanitaris més segurs i resilients, garantint al mateix temps l’autonomia i la salut de les persones majors, de manera que puguin mantenir les seves aspiracions, el seu benestar, i el ple respecte dels seus drets.