Margarita Pla
Margarita Pla Alcaide va néixer el dia 13 de desembre de 1970 i és la mitjana de tres germans.
El seu pare Joan i la seua mare Mª del Carmen tenien una tintoreria al carrer Montcada de Tortosa on van treballar durant molts anys. Quan ella tenia tres anys, la mare va morir durant el part del germà petit, fet que va marcar la seua vida: “Recordo la meua infància molt trista, em feia falta la mare, la trobava molt a faltar… però hem tingut una pare genial, que ens ha fet de pare, de mare i de tot…”
Margarita va estudiar al col·legi públic de La Mercè i després va continuar els estudis al Institut Joaquim Bau. L’any de tercer de Batxillerat explica que va ser l’any que va ser més feliç de la seva joventut: “Vaig fer moltes campanes, anàvem amb les motos i no paràvem de rondar… però quan ens van donar les notes vam exclamar ‘Ai mare, com ho ensenyarem això a casa?’”
Va ser llavors quan va prendre la decisió de començar a treballar i continuar els estudis al Institut fent l’horari nocturn. Pels matins treballava a l’empresa Plàstics Castellà i per les tardes ajudava al pare a la tintoreria, sense deixar de donar un cop de mà a casa. Quan tenia temps aprofitava per a sortir amb la colla: “Anàvem al Pub Nico’s, un local al costat del parc de Tortosa que tenia molt d’èxit, però sobretot a la Karibú…”
Va conèixer al seu ex marit dins la colla d’amics. Van festejar durant dos anys i després ja es van casar. Aquest matrimoni va durar 20 anys. D’aquesta relació ha tingut dos fills: “Són dos meravelles…” Actualment Marc té 25 anys i l’Àlex, 22.
Quan Margarita tenia 48 anys li van diagnosticar un aneurisma. “Les parets de les artèries del cap les tinc febles i es va fer com un globus i va explorar el globus…”, explica Margarita. D’urgències la van traslladar a l’Hospital de Bellvitge. L’estada hospitalària va resultar positiva i li van donar l’alta, però en una revisió posterior li van trobar un altre aneurisma. “A l’operar-me per segona vegada, un dia de Sant Jordi de fa dos anys, tot va ser un desastre. Havia d’estar 5 dies ingressada i fins el dia d’avui…”, relata Pla. “A Bellvitge vaig estar 4 mesos i d’allí em van portar a l’Institut Guttmann fins el dia 2 de novembre del 2023 que em van portar aquí…”, sentencia.
Va conèixer al seu ex marit dins la colla d’amics. Van festejar durant dos anys i després ja es van casar. Aquest matrimoni va durar 20 anys. D’aquesta relació ha tingut dos fills: “Són dos meravelles…” Actualment Marc té 25 anys i l’Àlex, 22.
Quan Margarita tenia 48 anys li van diagnosticar un aneurisma. “Les parets de les artèries del cap les tinc febles i es va fer com un globus i va explorar el globus…”, explica Margarita. D’urgències la van traslladar a l’Hospital de Bellvitge. L’estada hospitalària va resultar positiva i li van donar l’alta, però en una revisió posterior li van trobar un altre aneurisma. “A l’operar-me per segona vegada, un dia de Sant Jordi de fa dos anys, tot va ser un desastre. Havia d’estar 5 dies ingressada i fins el dia d’avui…”, relata Pla. “A Bellvitge vaig estar 4 mesos i d’allí em van portar a l’Institut Guttmann fins el dia 2 de novembre del 2023 que em van portar aquí…”, sentencia.
“A l’Hospital Santa Creu he estat molt bé, millor del que em pensava. Tenia una visió d’un hospital de vells que van a morir i és tot el contrari. Estic molt bé, m’ho fan tot i no he de pensar en res… La meua experiència aquí a Jesús la valoro amb un 9.5, un 10 no perquè un 10 és l’excel·lència… “, afirma Margarita.
Margarita en un futur ja sap que no podrà tornar a casa i els seus plans a curt termini passen per poder anar a un pis tutelat o algun recurs similar, ja que necessita ajuda: “En un pis podré tenir una mica més de llibertat, també més obligacions, però vull poder tenir més llibertat i autonomia…”
Un consell que dona a tothom és que “La gent hauria de disfrutar més de la vida. Lo essencial és l’afecte, la família i l’amistat. Sóc afortunada de tenir unes amigues com les que tinc”.
“A l’Hospital Santa Creu he estat molt bé, millor del que em pensava. Tenia una visió d’un hospital de vells que van a morir i és tot el contrari. Estic molt bé, m’ho fan tot i no he de pensar en res… La meua experiència aquí a Jesús la valoro amb un 9.5, un 10 no perquè un 10 és l’excel·lència… “, afirma Margarita.
Margarita en un futur ja sap que no podrà tornar a casa i els seus plans a curt termini passen per poder anar a un pis tutelat o algun recurs similar, ja que necessita ajuda: “En un pis podré tenir una mica més de llibertat, també més obligacions, però vull poder tenir més llibertat i autonomia…”
Un consell que dona a tothom és que “La gent hauria de disfrutar més de la vida. Lo essencial és l’afecte, la família i l’amistat. Sóc afortunada de tenir unes amigues com les que tinc”.