Joan Lluís Gabriel
Joan Lluís Gabriel Bru, fill de Cal Serena del Serrall, va nàixer a Paüls el 18 de setembre de 1943, té 81 anys. Els seus pares també eren de Paüls; el pare va ser el fuster i el barber del poble i la seua mare va morir quan ell tenia 4 anys. És el petit de dos germans.
Quan Joan Gabriel tenia 8 o 9 anys el seu pare es va tornar a casar: “Amb una dona que era germana de la Madre Teresa, la superiora del convent de La Puríssima… aquell convent en aquella època el feien de servir de presó, portaven als del contraban…”. Quan parla de la dona del seu pare explica que “era molt bona dona… I a mon pare li van dir: Minguet te podries casar en esta dona que tens dos nois… i es van casar per l’església i ella mos va cuidar”.
Quan ell tenia 10 anys va marxar a estudiar fora influenciat per la Madre Teresa “a Balaguer, als Franciscans, vaig estar 6 anys intern”. El seu pare li va dir: “ves allí i aprendràs, tindràs uns estudis.” Joan Gabriel ser el primer del poble d’anar a estudiar fora. “Després dels 6 anys havíem de dir si volíem continuar estudiant per a ser frare, llavors vaig sortir-me’n… i vaig tornar aquí a casa”, comenta Gabriel “vaig estar molt content i molt agraït a aquella gent que em van inculcar tots els sentiments d’ells, vaig fer molts amics i vaig aprendre molt; vaig fer el batxillerat allà.” Amb tot, el nostre protagonista explica que durant el temps que va estar intern a Balaguer només els deixaven anar a casa durant una setmana a l’estiu i després del segon any d’estudi.
La seua gran passió a la vida ha sigut la música, la va començar a aprendre a Balaguer. “Vaig aprendre solfa i a tocar, també era el solista del cor dels Franciscans.“ Va tornar a Paüls quan tenia 16 anys, no va continuar estudiant, va decidir ajudar a casa. “Llavors mon pare me va fer baixar a Tortosa de seguida a estudiar més música amb el director que va fer el ‘Pasodoble de Tortosa’, el mestre Joan Monclús”, assegura Gabriel, “i mentrestant, anava a un fuster a treballar, guanyava alguna cosa per a estar tota la setmana aquí a Tortosa… M’estava a una fondeta que estava al carrer Santa Teresa, darrera de la plaça de l’Àngel; allí dormíem i menjàvem”. Això ho va fer durant tres o quatre anys.
Quan va ser hora d’anar a fer el Servei Militar son pare el va fer ingressar a Tarragona a la Banda Militar del Regimiento Badajoz durant tres anys. “Allí vaig acabar d’aprendre i també anava al Conservatori de Música de Tarragona i em vaig anar perfeccionant”. Un cop acabat el Servei Militar va tornar al poble: “Allí vam formar una orquestra que es deien Los DALAS, vam durar 40 anys tocant per este món”. “També tocàvem a la Banda de Música, una de les més antigues de la comarca, però els músics s’havien fet molt grans i no havia ningú que ensenyés”, assegura el paülsenc, “i vaig començar als 23 o 24 anys, durant 40 anys ensenyant a tots els xiquets i xiquetes del poble que volguessin aprendre de música sense fer-los pagar res, cada tarda del món en acabar de la faena.”
“Vam formar La Banda Juvenil Paulsenca amb tots los músics que vaig anar formant vam reanimar la Banda”, ratifica Gabriel. “Quan es va morir la meua dona vaig acabar d’ensenyar als xiquets… l’Ajuntament em va proposar de continuar com a director, però no tenia ganes”, reconeix el nostre protagonista, “havia gent més preparada que jo, així s’ha fet l’Escola Municipal de Música del poble…“
“També amb els més petits vam formar una rondalla que es deia Petits Segadors i vam anar pels pobles a tocar”, assegura orgullós. “De l’any 1983 fins el 2004 vaig ser el director de la Banda i ara sóc el director honorífic i músic component de la Banda de Música de Paüls, encara toco…” Amb tot, Joan Lluís Gabriel ens explica que del 1983 fins al 1987 va ser alcalde de Paüls: “La gent del poble m’ho va demanar, era independent i em van votar…”
La seua dona, Mª Àngeles, també era de Paüls, va ser mestra. Es van casar quan ell tenia 28 anys, “va estar durant uns quants anys treballant per estos pobles per acabar a l’Escola de Paüls”, recorda Gabriel, “els seus pares tenien el forn Cal Portal, ella era filla única i al casar-nos vaig començar a fer la feina de forner fins a jubilar-me; llavors que vaig traspassar el negoci a la meua filla Dolors.”
En Joan Lluís Gabriel va tenir quatre fills amb la Maria Àngeles. “La Cecilia és la gran, viu a París… va estudiar Farmàcia i volta per tot lo món”, assegura Gabriel. “Lo segon va ser Fabián, és mestre a Bítem… Llavors ve la Dolors; ella ha volgut continuar el negoci de casa i mos ha salvat perquè almenys no s’ha perdut Cal Portal”, manifesta el paülsenc. “Ara el negoci ha crescut, portem molts productes a les botigues de Tortosa, i també vam comprar el forn de Xerta que havia plegat”, exposa. “L’altre noi, Marcel, va estudiar tot això d’energies renovables…”
Quan parlem de la seua família ens comenta il·lusionat que té un total de sis nets. “De la Cecilia tinc dos nets: lo gran es diu Luca i té de 16 anys, la xiqueta es diu Mila, que en té 10”, relata. “De Fabián hi ha la Laia de 21 anys, la qual estudia a Barcelona Biomedicina”, segueix. “La Dolors té al Gerard, també de 21 anys, i estudia CAFE, ell és futbolista, i del Marcel, tinc una xiqueta de 7 anys, Marina, i el Pol de 3”, exposa Gabriel. “Tota la família ara en som 15, ha sigut una sort… estic content de la família que hem format”, s’emociona.
Tots els seus fills també han sigut músics: “Tots han tocat a la Banda, a la Rondalla i a la Txaranga… el Marcel encara toca a la Txaranga Tal com sona”.
Joan Lluís recorda molt del seu pas per l’Hospital Santa Creu, ha estat ingressat dos cops. ”Me vau cuidar molt bé, mira que no podia ni caminar, ni aixecar els braços… tant el primer cop com el segon…”, assegura Gabriel. “La primera vegada vaig tenir COVID, vaig estar a la UCI en coma, em pensava que em moria… i vaig venir aquí per a la rehabilitació”, continua explicant. “No podia menejar ni un dit, la cura per part de tot el personal va ser boníssim… us vaig portar a totes cireres, una caixa per a cada un de cireres de Paüls en senyal d’agraïment”, somriu. “Pel mes de març o abril me van donar l’alta, estava tant bé que per Tots Sants vaig anar a fer una olivera que tinc… m’embolico amb la borrassa, caic i em trenco les vèrtebres”, assegura Gabriel. “Va ser molt pesat, vaig patir molt amb el corsé; no em podia ni menejar… però aquí em vaig tornar a recuperar”, afirma el paülsenc.
“Recordo les estones que passàvem aquí a la biblioteca amb la Maria tocant la guitarra, passàvem l’estona, cantàvem cançons… encara vaig ensenyar-li 4 acords a la Maria…. Vaig fer una jota per acomiadar-me el dia que em vau donar l’alta”, recorda Gabriel.
Per a ell el més important a aquesta vida ha sigut “formar una família, treballar i fer tot el possible per al nostre poble… ensenyant als xiquets la música i ajudar a que l’ambient musical al nostre poble no es perdés… això ha sigut la meva il·lusió”. “Ja m’ho va inculcar mon pare, he aconseguit que la tradició musical de Paüls no es perdés… han sortit músics molt bons i hi ha uns quants que viuen d’això”, assegura el paülsenc, “lo nom del nostre poble va per tot arreu, això ha sigut la meua il·lusió”.
En motiu d’agraïment, Joan Lluís explica que abans de venir per a fer aquesta entrevista ha pensat un vers de jota tortosina per a nosaltres i ens el vol dedicar:
“De l’Hospital Santa Creu,
ne tinc un bon record,
me van cuidar molt bé
tant de dia com de nit,
per això sempre lo porto guardat
dins el meu pit.”
